La nacionalitat i el veïnatge civil del testador una qüestió decisiva per determinar el dret aplicable en la successió

Una de les qüestions més importants de les successions és el dret aplicable a la mateixa. Institucions hereditàries com l’usdefruit vidual, la reserva hereditària o llegítima es regulen de forma molt diferent entre un ordenament jurídic i un altre.
L’arribada de nous residents a Andorra cadascun amb el seu dret nacional específic fa cada dia més candent aquesta qüestió.

És per aquest motiu que cal tenir molt clar quina serà la llei a la que quedarà sotmesa la successió. Però a vegades la determinació de la mateixa pot oferir dubtes, En efecte, fins i tot en un mateix país poden coexistir diferents drets aplicables a la successió. A Espanya, a part del dret comú, existeixen drets civils específics a Aragó, Catalunya, Galícia, Illes Balears, Navarra i País Basc. A més a més, després de 10 anys de residència en un territori sense res manifestar, s’adquireix el veïnatge civil d’aquest territori.

D’altra banda, a nivell de la Unió Europea, el Reglament 650/2012 determina que el testador pot triar la llei aplicable a la seva successió optant per la llei de la seva nacionalitat. En canvi, la llei de successions andorrana determina que la llei aplicable serà la nacional, a menys que excepcionalment el testador estranger tingui un vincle manifestament més estret amb Andorra.

I el lector es preguntarà, què s’entén per un vincle manifestament més estret? Doncs no podem donar una resposta perquè estem davant d’un concepte indeterminat que s’ha de valorar cas a cas. Malgrat tot si que en molts casos podrem determinar amb tota seguretat que no estem davant aquesta situació.

Estem per tant davant d’una qüestió complexa en la que la millor decisió que pot prendre el futur testador és prendre consell d’un professional del dret. L’assessorament del professional del dret ha d’aconseguir plasmar per escrit la voluntat del testador, dins dels límits que la legislació li permet i per suposat, ha de tenir en compte que poden existir dubtes sobre quin serà el dret aplicable a la successió. En aquest sentit, Augé Legal & Fiscal compta amb un equip de professionals poliglotes i es recolza en diversos despatxos d’advocats estrangers per a donar un assessorament complet als seus clients.

Posem el cas d’una persona casada i amb fills, nascuda a Catalunya que passa a viure 11 anys a Madrid, torna a Catalunya durant 5 anys més, després ve a viure a Andorra i vol atorgar-hi testament. Caldrà tenir en compte totes aquestes circumstàncies. Si aquesta persona vol deixar
a la seva parella la totalitat dels seus bens o la major part, podria pensar que fent hereva a la seva dona i deixant la llegítima als fills ja ha expressat la seva voluntat. En canvi un bon assessor li indicarà que cal afegir una clàusula relativa a l’usdefruit vidual pel cas probable que la successió es regeixi pel dret comú espanyol.

Però a part dels aspectes civils de la successió, caldrà tenir en compte també d’altres com els fiscals. Si els hereus no són residents a Andorra existeixen fórmules testamentàries perfectament legals que poden atenuar l’impacte fiscal pels hereus. En aquest cas, les diferències territorials dels impostos de successions són notables essent diversos els tipus impositius en funció dels països però també dins dels mateixos països ja que no cal oblidar que l’impost de successió a Espanya és un tribut cedit a les comunitats autònomes.

En efecte, la fiscalitat de les successions, són molts – per no dir majoritaris – aquells Estats que, mitjançant un tribut específic o general, imposen els guanys obtinguts mortis causa.

No obstant això, cal remarcar que la normativa fiscal – no civil – aplicable als guanys obtinguts és la de l’Estat de residència de l’hereu o hereus, i no pas la del causant. Aquest fet, sovint ignorat, ha provocat la falsa creença de què el desplaçament del causant cap a un altre Estat privat d’impost sobre les successions evitaria qualsevol tipus d’implicació fiscal pels futurs hereus: si bé aquest desplaçament obre la porta a una interessant planificació que, ben dirigida, pot reduir en gran mesura la tributació, no l’elimina de facto.

En aquest sentit, i tot i que també els hereus decideixin traslladar la seva residència fiscal fora d’Espanya, podrien quedar subjectes al pagament de l’Impost espanyol sobre Successions en cas de rebre determinats béns – especialment, béns immobles radicats en territori espanyol. Així mateix, malgrat que la normativa civil aplicable depengui del veïnatge civil del causant, la normativa fiscal aplicable es centralitza en l’Estat quan l’hereu no és resident a Espanya, tot arribant a aplicar tipus superiors al 30%.

Tornem doncs a manifestar doncs que una planificació successòria tant a nivell civil com a nivell fiscal – per suposat, de la mà d’experts advocats i fiscalistes – pren una importància considerable quan entren en joc diferents jurisdiccions, permetent la tranquil·litat tant dels futurs hereus com dels futurs causants. És per tant un doble assessorament, a nivell civil i a nivell fiscal el que des dels diferents departaments ofereix Augé Legal & Fiscal ofereixen als seus clients.

Pere Cristòfol i Marcos Sutil