La discriminació que sorgeix amb la nova Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra.

Per poder comprendre l’estat actual del país, en matèria d’inversió estrangera, convé remuntar-nos a l’any 2008; l’any en què va produir-se la primera iniciativa legislativa en aquesta matèria. Amb l’entrada en vigor de la Llei 2/2008 d’inversions estrangeres, amb la intenció de fomentar el creixement econòmic, per tal d’atraure emprenedoria, talent, innovació i creixement al país, es va autoritzar l’obertura del 100 % d’algunes activitats al capital estranger.

Quatre anys després, amb la Llei 10/2012, un cop constatades que les mesures impulsades per l’anterior Llei van resultar insuficients per assolir els objectius i, tenint en compte, el context de recessió econòmica de l’any 2008, es va aprovar una nova Llei per tal de compensar les deficiències de l’anterior.

Notem que Andorra, degut a la seva posició per tal d’atreure inversió estrangera, ha esdevingut un clar punt d’atracció per a les inversions internacionals, i, particularment, en el sector immobiliari. Resulta inqüestionable que aquest és un dels motius que ha provocat l’actual crisi relacionada amb l’habitatge que pateix el país. Recordem que actualment, al país, hi ha un greu problema en relació amb l’especulació immobiliària provocada, en gran part, per aquesta inversió estrangera.

Consegüentment, i en gran part degut a l’especulació immobiliària, el 22 de setembre del 2023 es va publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (d’ara endavant BOPA) la Llei 16/2023 relativa a la suspensió transitòria de la inversió estrangera en immobles al Principat d’Andorra. Aquesta Llei sembla ser la primera iniciativa legislativa, des de l’any 2012, per tal de poder frenar les conseqüències negatives que presenta l’especulació immobiliària al país. Per aquest motiu amb la Llei 16/2023, en el seu article únic preveu:

“Se suspèn l’atorgament de noves autoritzacions d’inversió estrangera en immobles, tant per a persones físiques estrangeres no residents com per a persones jurídiques, tant estrangeres com andorranes amb capital estranger, sigui quin sigui el percentatge de participació de capital estranger, a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i fins que entri en vigor la llei que gravi la inversió estrangera en immobles.

En conseqüència, als efectes d’aquesta Llei, queden també incloses dins la suspensió les inversions en immobles efectuades per persones jurídiques andorranes amb participació estrangera en el seu capital –incloses les societats de capital estranger que participen del capital social de la societat.”

En efecte, la mencionada Llei té com a finalitat suspendre la inversió estrangera fins a l’adopció d’un tribut que gravi la inversió estrangera en immobles.
D’altra banda, la Llei 24/2023 mostra igualment la voluntat del país per tal de poder frenar l’especulació en matèria immobiliària.

Arribats a aquest punt, el Consell General, l’1 de febrer del 2024, va aprovar un projecte de Llei, relatiu a l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra. L’esmentada Llei va ser publicada al BOPA, el 27 de febrer del 2024; i és la darrera reacció per part del Consell General, per fer front als problemes que ha generat la inversió estrangera en matèria immobiliària al país.

L’article 5 de la mencionada Llei, preveu que són obligats tributaris d’aquest impost, entre altres, les persones no residents al Principat d’Andorra així com les persones físiques residents al Principat d’Andorra amb menys de 3 anys de residència ininterrompuda, comptats des de l’obtenció del permís d’immigració o document anàleg, que realitzin una inversió estrangera immobiliària a Andorra.

Aquesta situació provoca clarament una discriminació de tractament entre les persones que tenen la residència andorrana. En efecte, la llei s’aplicarà a aquelles persones que a partir del moment de l’entrada en vigor de la Llei facin una inversió immobiliària a Andorra i disposin del permís de residència des de fa menys de 3 anys; mentre que els residents que hagin superat aquesta exigència temporal no estaran subjectes a aquest impost.

A més a més, l’article 10 de la Llei, pretén implementar un sistema de bonificació del 90% de la quota de tributació en el cas que la dita inversió estrangera es materialitzi en immobles destinats al mercat d’habitatge de lloguer per a residència habitual i permanent durant, per un termini mínim de 10 anys.

Per tant, la qüestió que ens podríem plantejar és la següent: que passarà amb els immobles adquirits mitjançant la inversió estrangera, un cop transcorregut el termini dels 10 anys? Hi haurà una allau de vendes d’immobles; i, per tant, amb la present iniciativa únicament estem endarrerint l’inevitable?