Per primera vegada en la seva història, Andorra i el Regne Unit disposen d’un conveni per evitar la doble imposició (CDI). L’acord es va signar a Londres el 20 de febrer de 2025 i és en vigor des del 22 de desembre de 2025, amb efectes fiscals a partir del 2026. Per a qualsevol persona o empresa amb interessos econòmics repartits entre els dos països (una renda, una inversió immobiliària, uns dividends o una pensió), això significa que ja existeix una regla clara sobre quin Estat té dret a gravar cada tipus de renda i com eliminar l’impost pagat dues vegades.
En aquest article expliquem, de manera pràctica, què cobreix el conveni, com determina la residència fiscal, com es reparteix la potestat tributària entre el Regne Unit i Andorra i què implica tot plegat. Es tracta d’un acord més dins de la creixent xarxa de convenis de doble imposició d’Andorra, però amb particularitats pròpies que convé conèixer.
Conveni de doble imposició Andorra-Regne Unit: signatura i entrada en vigor
El conveni és el primer acord bilateral de doble imposició que Andorra i el Regne Unit subscriuen. El seu recorregut fins a la plena aplicació ha estat l’habitual en aquest tipus de tractats:
- Signatura: Londres, 20 de febrer de 2025.
- Ratificació al Regne Unit: mitjançant un Order in Council de 10 de desembre de 2025 (la Double Taxation Relief and International Tax Enforcement (Andorra) Order 2025).
- Entrada en vigor: 22 de desembre de 2025.
A partir de l’entrada en vigor, el conveni té efecte de manera escalonada:
- A Andorra: per a les retencions i per als impostos sobre la renda, des de l’1 de gener de 2026.
- Al Regne Unit: per a les retencions, des de l’1 de febrer de 2026; per a la Corporation Tax, des de l’1 d’abril de 2026; i per a l’Income Tax i la Capital Gains Tax, des del 6 d’abril de 2026.
Durant la tramitació es va emetre, a més, una nota verbal que va corregir un error material en l’article relatiu a la funció pública («Government Service»), sense alterar el fons de l’acord.
A qui afecta el conveni?
El conveni s’aplica a les persones (físiques o jurídiques) que siguin residents fiscals d’un o dels dos Estats. A la pràctica, és rellevant per a dos grans perfils:
- Persones físiques que resideixen a Andorra i obtenen rendes del Regne Unit, o a la inversa: rendiments del treball, pensions, dividends, interessos, lloguers o guanys per la venda d’immobles.
- Empreses i establiments permanents amb activitat o presència a l’altre país, així com grups amb estructures societàries a banda i banda.
L’acord incorpora, a més, regles per a les entitats fiscalment transparents (determinades partnerships o estructures similars), de manera que la renda s’atribueix al resident a qui correspongui segons la normativa interna de cada Estat.
Impostos coberts pel conveni
El conveni s’aplica als impostos sobre la renda i sobre el patrimoni de cada país:
| Andorra | Regne Unit |
| Impost sobre societats | Income Tax |
| Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) | Corporation Tax |
| Impost sobre la renda dels no-residents fiscals (IRNR) | Capital Gains Tax |
| Impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries |
També abasta els impostos de naturalesa idèntica o anàloga que s’estableixin en el futur al costat dels anteriors o en substitució seva.
La residència fiscal segons el conveni (article 4)
Una mateixa persona pot ser considerada resident fiscal a Andorra i al Regne Unit alhora, segons les normes internes de cada país. Per resoldre aquest conflicte, el conveni fixa unes regles de desempat que s’apliquen de manera successiva:
- Habitatge permanent: es considera resident de l’Estat on disposi d’un habitatge permanent a la seva disposició.
- Centre d’interessos vitals: si disposa d’habitatge en tots dos, preval l’Estat amb el qual mantingui relacions personals i econòmiques més estretes.
- Residència habitual: si no es pot determinar, l’Estat on visqui de manera habitual.
- Nacionalitat: en darrer terme, l’Estat del qual sigui nacional; i, si ho fos de tots dos o de cap, ho decidiran les autoritats competents de comú acord.
Per a les persones jurídiques residents als dos Estats, la residència es determina per acord amistós entre les autoritats, atenent la seu de direcció efectiva, el lloc de constitució i altres factors rellevants.
El repartiment de la potestat tributària per tipus de renda
El nucli del conveni consisteix a assignar, per a cada categoria de renda, quin Estat pot gravar-la. Aquest és el resum:
| Tipus de renda | On tributa |
| Rendes immobiliàries | A l’Estat on se situa l’immoble (també les pot gravar l’Estat de residència, eliminant-se després la doble imposició). |
| Beneficis empresarials | Només a l’Estat de residència de l’empresa, tret que operi a l’altre mitjançant un establiment permanent, cas en què aquest tributa pels beneficis que li siguin atribuïbles. |
| Dividends | Regla general: 0 % de retenció. Excepció: 15 % quan procedeixen de rendes immobiliàries distribuïdes per un vehicle d’inversió exempt, tret que el perceptor sigui un fons de pensions (exempció). |
| Interessos | Només a l’Estat de residència del perceptor. |
| Cànons (royalties) | Només a l’Estat de residència del perceptor. |
| Guanys patrimonials immobiliaris | A l’Estat on se situa l’immoble; també els derivats de la venda de participacions el valor de les quals procedeixi majoritàriament d’immobles. |
| Guanys patrimonials mobiliaris | Només a l’Estat de residència del transmitent, tret que els actius estiguin afectes a un establiment permanent a l’altre Estat. |
| Pensions | Privades: només a l’Estat de residència del perceptor. Públiques: només a l’Estat que les paga, amb les excepcions previstes. |
| Artistes i esportistes | A l’Estat on es fa l’actuació. |
Aquest repartiment és especialment rellevant per a qui trasllada o diversifica el seu patrimoni immobiliari entre els dos països: la fiscalitat dels immobles i de les plusvàlues immobiliàries segueix regles pròpies. Si estàs valorant una operació d’aquest tipus, convé analitzar-la abans amb detall; és una de les àrees que treballem dins de la inversió immobiliària estrangera cap a Andorra.
Com elimina el conveni la doble imposició
Quan tots dos Estats tenen dret a gravar una mateixa renda, el conveni evita que el contribuent pagui dues vegades mitjançant el mètode d’imputació o crèdit fiscal:
- A Andorra: de l’impost andorrà es dedueix l’impost pagat al Regne Unit sobre les rendes que hi tinguin origen, amb el límit del mateix impost andorrà corresponent a aquestes rendes.
- Al Regne Unit: s’aplica igualment el mètode de crèdit, amb exempcions específiques per als dividends percebuts per societats britàniques i per als beneficis d’establiments permanents situats a Andorra, sempre que es compleixin les condicions de la normativa britànica. Quan els dividends no estiguin exempts i la societat britànica posseeixi almenys el 10 % dels drets de vot a la societat andorrana, el crèdit tindrà en compte també l’impost subjacent pagat a Andorra.
Mesures antiabús i resolució de conflictes
El conveni segueix l’estàndard internacional actual i incorpora salvaguardes davant de l’ús indegut de l’acord:
- Clàusula antiabús: el preàmbul i les regles del conveni impedeixen aprofitar-ne els beneficis mitjançant estructures el propòsit principal de les quals sigui obtenir aquest avantatge fiscal («treaty shopping»).
- Procediment amistós (MAP): permet a les autoritats dels dos països resoldre de comú acord els conflictes d’interpretació o aplicació.
- Arbitratge: si al cap de dos anys no s’assoleix acord en el procediment amistós, la qüestió es pot sotmetre a arbitratge vinculant.
- Intercanvi d’informació: el conveni preveu la cooperació entre administracions per prevenir l’evasió i el frau fiscal.
El conveni dins de la xarxa de CDI d’Andorra
L’acord amb el Regne Unit se suma a una xarxa de convenis cada cop més àmplia, que reforça la seguretat jurídica de qui opera des d’Andorra cap a l’exterior. Cada conveni té les seves particularitats: pots consultar, per exemple, el conveni de doble imposició entre Espanya i Andorra.
El conveni en el context de la fi del règim non-dom al Regne Unit
L’entrada en vigor d’aquest conveni coincideix en el temps amb un canvi de gran abast en la fiscalitat britànica: la fi del règim non-dom. Per a qui estudia traslladar la residència fiscal del Regne Unit a Andorra, el CDI aporta una peça clau (seguretat jurídica i absència de doble imposició sobre les rendes que segueixin tenint origen britànic), de manera que la planificació es pot fer amb regles estables i previsibles.
No repetim aquí l’anàlisi d’aquest escenari, que abordem amb detall en el nostre article sobre la fi del règim non-dom al Regne Unit i Andorra com a alternativa. El que és rellevant en aquest punt és que el conveni elimina un dels principals frens a aquest tipus de decisions: el risc de tributar dues vegades per la mateixa renda.
