De la jornada «El català a la justícia» a la proposta d’un fòrum permanent que reuneixi tots els territoris de parla catalana
La jornada «El català a la justícia», celebrada el 7 de novembre al Centre Cultural la Llacuna d’Andorra la Vella i impulsada per Cultura Activa, va reunir professionals i representants del món jurídic i cultural d’Andorra, Catalunya i França. Més enllà del diagnòstic sobre els drets lingüístics, la trobada va deixar una pregunta que mereix una reflexió de país: què pot aportar Andorra, com a Estat sobirà, al futur de la llengua catalana?
Per a AUGÉ LEGAL & FISCAL, va ser especialment significativa la participació del nostre company Jonathan Hinkson, advocat i director de Business Development del despatx. La seva ponència, «El català en l’àmbit jurídic: una dimensió local i internacional», va defensar una mirada que anava més enllà dels tribunals. Una llengua és una eina jurídica completa quan serveix per legislar, jutjar, contractar, arbitrar, protegir marques i articular relacions internacionals. Andorra demostra que això es pot fer en català, amb normalitat i plena solidesa institucional.
La diferència decisiva: disposar de les eines d’un Estat
A Catalunya, el magistrat Guillem Soler va recordar una dada tan il·lustrativa com preocupant: només al voltant del 6,5% de les sentències es redacten en català. A França, com va exposar l’advocada Elena Gaju, el reconeixement patrimonial de les llengües regionals queda lluny de garantir-ne l’ús ordinari davant la justícia. Les intervencions de Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, i d’altres juristes van posar de manifest que el reconeixement formal i la pràctica quotidiana no sempre avancen junts.
Andorra es troba en una situació singular. És l’únic Estat sobirà on el català és l’única llengua oficial. La Constitució i la Llei 6/2024 permeten que el català sigui llengua de les institucions, de la legislació i de la justícia. Catalunya disposa d’institucions d’autogovern i de cooficialitat, però no de sobirania estatal; França, tot i tenir plenament les eines d’un Estat, no atribueix al català aquesta condició. Aquesta diferència no ens fa superiors a ningú: ens confereix una responsabilitat i una capacitat d’iniciativa que hauríem de saber aprofitar.
Una llengua compartida, una mirada que abraci tots els territoris
El català és patrimoni d’una comunitat cultural que travessa quatre estats i realitats molt diverses: Andorra, Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Franja d’Aragó, el Carxe murcià, la Catalunya del Nord i l’Alguer, a Sardenya, sense oblidar les comunitats catalanoparlants d’arreu del món. Cada territori té institucions, sensibilitats, necessitats i règims jurídics diferents. Precisament per això cal un espai que no pretengui uniformitzar-les, sinó escoltar-les i sumar esforços.
La jornada també va oferir exemples pràctics d’aquesta cooperació, com Compendium.cat, presentat a la jornada, que facilita l’accés a recursos de llenguatge jurídic i models documentals en català. És una bona mostra del que es pot construir compartint coneixement, sempre adaptant cada instrument a l’ordenament jurídic corresponent.
El coprincipat: vuit segles d’equilibri entre el nord i el sud
Aquesta vocació de punt de trobada encaixa amb la història d’Andorra. Des dels Pareatges del segle XIII, el nostre país ha construït la seva continuïtat institucional sobre un equilibri singular entre dues tradicions i dos referents: el bisbe d’Urgell i el comte de Foix, en una línia històrica que acabaria vinculant el coprincipat al cap d’Estat francès, avui president de la República Francesa. Dos orígens profundament diferents que, en la seva funció de coprínceps, han ajudat a preservar la singularitat andorrana. La Constitució de 1993 els reconeix com a caps d’Estat a títol personal i com a símbol de la independència i de l’equilibri amb els estats veïns.
Andorra no és un territori tutelat per França o Espanya: és un Estat independent. Però la nostra arquitectura constitucional ens dona un pont institucional excepcional cap al nord i cap al sud. Sense confondre les competències dels coprínceps amb les dels governs francès o espanyol, aquest vincle pot facilitar diàlegs culturals, jurídics i diplomàtics sobre el català. Allò que durant segles ens ha ajudat a preservar l’equilibri podria avui ajudar-nos a crear complicitats entre territoris i sistemes jurídics.
Europa: convertir una singularitat nacional en una oportunitat compartida
La projecció europea afegeix una nova dimensió a aquesta proposta. Andorra va signar l’Acord d’associació amb la Unió Europea el 19 d’octubre de 2026, tot i que encara ha de culminar el procés de ratificació i no és vigent. Si entra en vigor, pot ampliar la circulació de documentació i terminologia jurídica en català i donar més visibilitat internacional a l’únic Estat que el té com a llengua oficial exclusiva.
Cal distingir, tanmateix, els plans jurídics: l’associació d’Andorra no comporta automàticament l’oficialitat del català a la UE. Aquesta exigiria modificar el règim lingüístic europeu, una decisió que correspon per unanimitat als estats membres. Andorra no disposa de vot en aquest Consell, però sí de veu pròpia, relacions diplomàtiques i una experiència institucional que poden servir d’aliat d’excepció als qui treballen pel reconeixement europeu de la llengua.
Una proposta nascuda de la jornada: el Fòrum d’Andorra per la Llengua Catalana
I si aquesta jornada fos l’inici d’alguna cosa més permanent? Proposem obrir el debat sobre la creació, amb seu a Andorra, d’un fòrum estable de cooperació per la llengua catalana. No una estructura per substituir les entitats existents, ni una plataforma de confrontació política, sinó un lloc de trobada plural per a institucions, universitats, col·legis professionals, entitats culturals, juristes i representants de tots els territoris on el català és present.
Un fòrum així podria impulsar una trobada anual a Andorra, elaborar un observatori comparat dels drets lingüístics, compartir eines jurídiques i educatives, promoure recursos digitals en català i articular propostes constructives davant les institucions europees. Sobretot, permetria que una mateixa llengua, viscuda en circumstàncies molt diferents, guanyés capacitat de cooperació i projecció sense perdre la riquesa de cadascun dels seus accents i territoris.
Des d’AUGÉ LEGAL & FISCAL volem posar en valor el treball de Cultura Activa, les aportacions de tots els participants i, molt especialment, la visió internacional que Jonathan Hinkson va aportar al debat. Aquesta jornada pot ser l’espurna d’una ambició compartida. Andorra no ha de parlar en nom de tots; pot oferir la seva casa perquè tots puguin parlar, pensar i avançar junts.
Tenim una llengua que ens uneix, unes institucions que ens singularitzen i una oportunitat europea que ens interpel·la. Fem d’Andorra un punt de trobada i un catalitzador de futur per al català.
