Segons la llegenda, Carlemany va fundar Andorra l’any 805, en reconeixença de l’ajuda prestada pels seus habitants contra els sarraïns.
Durant molts segles, les Valls d’Andorra han estat aïllades (i protegides) per raons climàtiques i infraestructurals, però el País es va anar poblant a partir de l’edat del Bronze (l’Edat del Ferro), i al Jaciment de la Margineda va destacar, per exemple, un nucli de poblament entre els segles XII-XIV.
A prop del Jaciment arqueològic de la Margineda, es situa el Pont de la Margineda: un pont medieval construït al segle XVI que forma part del patrimoni històric i cultural del País, juntament amb el Pont de Sant Antoni (construït al segle XI) i el Pont dels Escalls, situat al Valira del Nord i que servia per passar per l’antic camí entre Andorra la vella i les Escaldes.
A Andorra hi ha hagut una important expressió de la Cultura que es reflecteix en edificis emblemàtics com la Casa de la vall construïda a finals del segle XVI, i que constituïa l’antiga Seu del Parlament d’Andorra. A sobre de la porta principal es troba l’escut d’Andorra i fem honor al lema incrustat al nostre blasó VIRTUS UNITA FORTIOR (“la virtut unida fa la força”): la Casa de la vall representa en si mateixa l’expressió de la Cultura i els valors del País.
Tocant a l’esmentat patrimoni històric i cultural, podem fer menció de les esglésies que es troben en nombre important a Andorra (destaca, en particular, l’Església romànica de Santa Coloma a la Parròquia d’Andorra la vella i l’Església Sant Joan de Caselles a la Parròquia de Canillo).
Altres manifestacions culturals que trobem en edificis a Andorra són els colomers i palomers (detalladament descrits per l’escriptor andorrà Pere Canturri Montanya). Un bon exemple d’aquest tipus de construccions, alhora estètiques i funcionals, és el colomer de Cal Pal de la Cortinada, que correspon a un espai de reflexió sobre el patrimoni natural i cultural d’Andorra.
El Ministeri de Cultura ha posat èmfasi en la importància de preservar el Patrimoni cultural del País, impulsant vàries iniciatives transversals per difondre els tresors culturals d’Andorra. Per exemple, la Biblioteca Nacional d’Andorra és una institució encarregada de la conservació, preservació i difusió del patrimoni bibliogràfic nacional, en compliment de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra. La Biblioteca Nacional se situa a la Parròquia d’Encamp a l’Hotel Rosaleda, un edifici emblemàtic de l’arquitectura del granit construït l’any 1943.
L’Hotel Rosaleda també acollirà l’antiga col·lecció del museu postal, que ofereix una finestra instructiva sobre l’evolució de la comunicació i el transport en un territori desafiant a principis del segle XX. Aquesta col·lecció ens permet entendre millor la història socioeconòmica d’Andorra, mostrant com el país s’ha adaptat a les seves particularitats geogràfiques. Per completar aquest petit recorregut sobre elements d’interès cultural a Andorra, podem fer una menció especial al Museu d’Areny-Plandolit a Ordino on trobem magnífics objectes de la vida quotidiana (vaixella, objectes de fusta, com els salers o mobles “musicats”*). L’esmentat museu es troba dintre de la xarxa de Museus del Principat (veure www.museus.ad). Cal remarcar que Andorra és un dels països del món amb més museus per metre quadrat.
És un fet innegable que l’expressió cultural a Andorra ha començat a desenvolupar-se de manera significativa a principis del segle XX i sobretot després de la Segona Guerra Mundial amb escriptors com Isabelle Sandy (“Andorra o els homes d’aram”), artistes com l’escultor Josep Viladomat, l’escultor, ceramista, pintor, gravador i escriptor Sergi Mas, el pintor Francesc Galobardes o la pintora Carme Massana.
El País ha sabut crear espais artístics per difondre el coneixement i l’expressió artística generant un ecosistema artístic i creatiu per promoure l’art amb iniciatives pràctiques i concretes (per exemple, amb la creació d’espais d’art https://www.cultura.ad/tallers-art i repertoris d’artistes https://censart.ad). La Llei andorrana sobre drets d’autor i drets veïns, aprovada pel Consell General el 10 de juny de 1999, ha aportat un recolzament jurídic per promoure i defensar plenament la creació artística i literària al Principat.
A part del magnífic i extens fons de patrimoni cultural del País, en un article ulterior podrem explorar el fascinant patrimoni cultural immaterial que s’ha desenvolupat al País i que ha estat reconegut per la UNESCO.
*El verb “musicar” la fusta correspon “a la manera com s’anomena entallar-la; sobretot, de com ho feien els pastors amb el seu ganivet” (Sergi Mas Balaguer, “L’art de musicar la fusta”. Edicions ANEM).