La residència passiva a Andorra, també coneguda com a residència sense activitat lucrativa, és una de les vies més atractives per a aquells que desitgen establir la seva residència al Principat sense desenvolupar una activitat laboral o professional al país. Es tracta d’una opció especialment valorada per inversors, rendistes, famílies amb patrimoni internacional i perfils que prioritzen la seguretat jurídica, l’estabilitat i la qualitat de vida.
Ara bé, el 2026 aquest règim exigeix una lectura actualitzada. La normativa ha canviat de manera rellevant i ja no és correcte explicar aquesta autorització amb els imports històrics anteriors a l’entrada en vigor de la Llei 2/2026, del 22 de gener.
A qui va dirigida la residència passiva a Andorra?
La residència passiva està pensada per a persones que volen viure a Andorra sense treballar activament al país. A la pràctica, sol interessar a perfils com inversors, pensionistes, persones amb patrimoni suficient, famílies que perceben rendes de l’exterior o professionals internacionals que no necessiten que la seva activitat econòmica principal es desenvolupi en territori andorrà.
L’element central no és només no treballar a Andorra, sinó poder acreditar que es disposa de mitjans suficients per residir al país, mantenir la unitat familiar i complir amb les obligacions d’inversió, residència efectiva, assegurança i documentació exigides per la normativa vigent.
Descobreix com traslladar la teva empresa a Andorra pas a pas i crear aquí la teva nova vida familiar: requisits, avantatges i tràmits.
Llegir articleTipus de residència passiva
Dins de les autoritzacions de residència sense treball, solen distingir-se diverses modalitats segons el perfil del sol·licitant i el fonament de l’autorització. La més coneguda és la residència sense activitat lucrativa, que és la referència habitual quan es parla de “residència passiva” a Andorra.
També existeixen autoritzacions vinculades a perfils amb projecció internacional, activitats científiques, culturals o esportives, així com supòsits específics relacionats amb tractaments en centres terapèutics privats.
De totes elles, la que genera més consultes és la residència sense activitat lucrativa, perquè combina residència a Andorra amb inversió en actius andorrans i una planificació patrimonial a mitjà i llarg termini.
Avantatges de la residència passiva
La residència passiva ofereix una combinació molt atractiva de factors personals, patrimonials i fiscals. Andorra manté un entorn segur, estable, amb baixa criminalitat, serveis de qualitat i una ubicació estratègica entre Espanya i França. A això s’hi suma un marc fiscal competitiu i una xarxa cada cop més àmplia de convenis per evitar la doble imposició.
A més, aquesta autorització permet residir legalment al país sense necessitat d’integrar-se al mercat laboral andorrà. Per mantenir-la, cal fixar una residència efectiva mínima de 90 dies a l’any a Andorra, d’acord amb la normativa i els tràmits d’immigració aplicables.
Ara bé, convé no confondre residència passiva amb residència fiscal automàtica. Tenir l’autorització de residència a Andorra no significa per si sol que la persona passi a tributar necessàriament allà, ja que la residència fiscal també depèn dels criteris de permanència efectiva, centre d’interessos i normativa aplicable en cada cas.
Descobreix com crear la teva empresa a Andorra pas a pas: requisits, avantatges i tràmits.
Llegir articleRequisits per sol·licitar la residència passiva a Andorra
Lògicament, atesos els avantatges que ofereix aquest tipus de residència, cal complir una sèrie de condicions, totes elles encaminades a acreditar la solvència econòmica del sol·licitant. Pel que fa als requisits, cal tenir en compte els següents:
1. Inversió mínima en actius andorrans
Aquest és el punt que més ha canviat. El 2026, el titular principal d’una residència sense activitat lucrativa ha d’invertir de manera permanent i efectiva almenys 1.000.000 € en actius andorrans admesos per la llei. Entre aquests hi figuren els béns immobles situats a Andorra, les participacions en societats residents, determinats instruments de deute o financers emesos per entitats residents, el deute públic andorrà, productes d’assegurança de vida contractats amb entitats residents i dipòsits no remunerats a l’AFA.
La norma introdueix una excepció rellevant: aquesta inversió mínima es pot reduir a 400.000 € quan la inversió es realitza directa o indirectament, de manera permanent i efectiva, al Fons d’Habitatge, d’acord amb la normativa aplicable.
A més, quan la inversió es materialitza parcialment o totalment en immobles, la llei exigeix destinar més de 800.000 € per cada unitat immobiliària adquirida. Aquest matís és important perquè canvia de manera pràctica l’estratègia dels qui pensaven accedir a la residència passiva mitjançant inversió immobiliària de menor import.
2. Ingrés davant l’Autoritat Financera Andorrana
Un altre dels canvis clau afecta l’import que cal ingressar davant l’Autoritat Financera Andorrana. Actualment, el titular principal ha d’efectuar un ingrés de 50.000 €, més 12.000 € per cada persona a càrrec que adquireixi també la condició de resident sense activitat lucrativa.
Ja no es tracta d’un dipòsit reemborsable. La llei estableix expressament que aquests imports s’ingressen amb caràcter definitiu i no són reemborsables, llevat que l’autorització inicial d’immigració sigui denegada.
Font: Govern d’Andorra
3. Compromís d’inversió i termini per formalitzar-la
Si la inversió encara no s’ha realitzat en el moment de presentar la sol·licitud, el sol·licitant ha de manifestar el seu compromís de fer-la efectiva en un termini màxim de sis mesos, prorrogable sis mesos més en determinats supòsits justificats.
Un cop transcorregut aquest termini, cal aportar la documentació acreditativa corresponent. Si no es justifica la inversió o el nou destí exigit per la llei per a determinats actius, l’autorització pot quedar anul·lada.
4. Permanència mínima a Andorra
Per conservar la residència passiva, la persona autoritzada ha de fixar la seva residència efectiva a Andorra un mínim de 90 dies per any. Aquest requisit continua sent un dels pilars del règim.
5. Habitatge i cobertura sanitària
El sol·licitant ha d’acreditar que disposa d’un habitatge a Andorra, ja sigui en propietat, de lloguer o mitjançant tràmits iniciats per adquirir-lo dins del termini previst. També ha de justificar cobertura i assegurança de malaltia i, segons el cas, d’incapacitat i vellesa, per a ell mateix i per a les persones a càrrec, d’acord amb els requisits administratius aplicables.
6. Solvència econòmica
La normativa administrativa exigeix demostrar que el titular principal disposa d’ingressos anuals superiors al 300 % del salari mínim anual vigent, afegint-hi el 100 % addicional per cada persona a càrrec. Aquest requisit s’ha d’acreditar documentalment mitjançant la informació econòmica i bancària corresponent.
7. Documentació personal
Entre els documents habitualment exigits hi figuren el passaport o document d’identitat vigent, el certificat d’antecedents penals degudament legalitzat o apostillat, la documentació d’estat civil, l’acreditació del domicili o habitatge, el compromís de residència efectiva i la documentació mèdica i administrativa exigida en el procediment.
Quins actius poden computar per a la residència passiva
La llei permet estructurar la inversió en una o diverses categories d’actius andorrans. Entre les opcions admeses hi ha els immobles situats a Andorra, les participacions en societats residents, els instruments de deute o financers emesos per entitats residents, el deute públic andorrà, les assegurances de vida contractades amb entitats residents i els dipòsits no remunerats a l’AFA.
També cal destacar un canvi tècnic introduït per la Llei 2/2026: determinats instruments de deute o financers emesos per entitats residents i els fons d’inversió col·lectiva andorrans només computen durant un màxim de 36 mesos. Un cop transcorregut aquest termini, la inversió s’ha de redirigir a altres tipologies d’actius andorrans perquè continuï computant a efectes de residència.
És el mateix residència passiva que residència fiscal?
No. La residència passiva és una autorització migratòria que permet residir legalment a Andorra sense desenvolupar activitat laboral al país. La residència fiscal, en canvi, depèn d’altres criteris, entre ells la permanència efectiva i el centre d’interessos econòmics i personals, tant segons la normativa andorrana com segons la del país d’origen de l’interessat.
Per això, passar els 90 dies mínims a Andorra pot ser suficient per mantenir l’autorització migratòria, però no és suficient per determinar automàticament la residència fiscal. Aquesta qüestió s’ha d’analitzar sempre cas per cas.
| Característica | Residència fiscal (activa) | Residència passiva (sense activitat lucrativa) |
| Destinatari principal | Persones que treballen o desenvolupen una activitat econòmica a Andorra (assalariats, autònoms, empresaris). | Persones que no exerceixen cap activitat laboral a Andorra i viuen dels seus estalvis, inversions, rendes o pensions de l’exterior. |
| Font d’ingressos | Els ingressos provenen principalment d’una activitat econòmica desenvolupada dins d’Andorra. | Els ingressos provenen de l’exterior: pensions, rendes de capital, dividends, lloguers, venda de béns, etc. |
| Requisit d’inversió | No és un requisit obligatori. Es basa en l’activitat econòmica. | Sí, obligatori. Cal realitzar una inversió permanent i efectiva en actius andorrans admesos per la llei per un mínim de 1.000.000 €. La inversió mínima es pot reduir a 400.000 € si es realitza al Fons d’Habitatge. En cas d’inversió immobiliària, s’exigeix destinar més de 800.000 € per cada unitat immobiliària. A més, el titular principal ha de fer un ingrés definitiu de 50.000 € a l’AFA, més 12.000 € per cada persona a càrrec, import que no és reemborsable. |
| Permís de treball | Sí, es requereix i s’obté. Permet treballar legalment per a una empresa andorrana o com a autònom. | No es permet. L’autorització de residència passiva prohibeix explícitament exercir qualsevol activitat laboral remunerada dins d’Andorra. |
| Temps mínim d’estada | S’han de passar més de 183 dies a l’any al país per ser considerat resident fiscal. | S’han de passar més de 90 dies a l’any al país de manera efectiva, però per no perdre la condició de resident fiscal, es recomana superar els 183 dies. |
| Aportació a la Seguretat Social | Sí, és obligatòria. Tant el treballador com l’empresa fan aportacions mensuals al sistema de salut i seguretat social andorrà (CASS). | No és obligatòria, però és molt recomanable fer una aportació voluntària a la CASS per accedir a la sanitat pública i a altres serveis. |
| Tràmit i autorització | Requereix l’obtenció d’un permís de treball i la constitució d’un contracte laboral o societat. El procés sol estar vinculat a una oferta de treball concreta. | No requereix permís de treball. El procés se centra a acreditar els fons, fer la inversió i demostrar que no s’exercirà activitat laboral al país. |
| Fiscalitat sobre ingressos externs | Es tributa a Andorra pels ingressos mundials. | També es tributa a Andorra pels ingressos mundials, però amb l’avantatge que no hi ha impost sobre els guanys derivats de la venda d’actius financers (accions, fons) si no és professional del sector. |
| Perfil típic | Empleats, professionals, emprenedors, propietaris de negocis locals. | Jubilats, nòmades digitals (sota certes condicions amb la nova llei), rendistes, inversors. |
La residència passiva a Andorra en el nou marc de 2026
La residència passiva a Andorra continua sent una opció molt interessant per a perfils patrimonials i internacionals, però el 2026 requereix una explicació molt més precisa que la que encara apareix en molts continguts antics. Avui ja no és correcte parlar d’una inversió general de 600.000 € ni d’un dipòsit reemborsable de 47.500 € + 9.500 €. El marc vigent és un altre i cal explicar-lo amb rigor per evitar errors en la presa de decisions.
A Augé Legal & Fiscal analitzem cada cas de manera individual per ajudar-te a estructurar correctament la teva residència a Andorra des del punt de vista migratori, patrimonial i fiscal.
Preguntes freqüents (FAQs)
Quina és la inversió mínima actualment?
Amb caràcter general, la inversió mínima és de 1.000.000 € en actius andorrans admesos. Es pot reduir a 400.000 € si es canalitza de manera permanent i efectiva al Fons d’Habitatge.
Quant cal ingressar a l’AFA?
El titular principal ha d’ingressar 50.000 € i, a més, 12.000 € per cada persona a càrrec que obtingui també la residència sense activitat lucrativa.
Aquest import es retorna?
No, excepte en cas de denegació inicial de l’autorització. La llei vigent configura aquest import com un ingrés definitiu no reemborsable.
Quants dies cal viure a Andorra?
Cal fixar una residència efectiva mínima de 90 dies per any al Principat.
Quant dura l’autorització?
L’autorització inicial es concedeix per 2 anys. La primera renovació també és per 2 anys, la segona per 3 anys, i les successives poden arribar fins a 10 anys, amb les particularitats previstes per a determinats nacionals d’estats amb conveni.
