Resulta més que evident que l’evolució tecnològica ens condueix inexorablement cap a noves àrees del coneixement, avui encara no prou conegudes, però a les que sense adonar-nos-en ens hi anem avesant o almenys així hauria de ser, doncs sense aquesta obligatòria adaptació, amb la negació de l’obvietat, com a mínim perdrem oportunitats.
Crec que no hi ha ningú a la nostra societat que no hagi sentit parlar ja de la intel·ligència artificial, tot i que, de moment, molt pocs saben realment el que és ni els usos que en deriven al servei de l’home i la seva obra.
L’origen de la IA i la comparació amb la intel·ligència humana
Tot va començar a mitjans del segle passat quan científics com el britànic Alan Turing es van començar a plantejar si es podien crear màquines que fossin capaces de simular la intel·ligència humana.
De fet, mentre la intel·ligència humana (IH) és el resultat de milions d’anys d’evolució biològica, la intel·ligència artificial (IA) és justament el producte de la investigació i el desenvolupament tecnològic per a crear un nou tipus d’intel·ligència capaç de respondre a tot un seguit de necessitats que l’home per si mateix no podria resoldre amb la mateixa eficiència.
Els límits de la IA i la força de la intel·ligència humana
Eficiència si, però quin és el límit de la IA, ens preguntem la majoria? Pot una màquina replicar l’empatia, la creativitat o la intuïció humana? Pot una màquina generar les emocions que alimenten la nostra IH?
Front a una IA que ens aporta una enorme capacitat per analitzar ràpidament ingents volums de dades, amb una gran precisió, amb una disponibilitat continua, 24h/24h, i amb una escalabilitat per augmentar la capacitat de processament i emmagatzematge, la IH ens aporta la creativitat per a generar idees noves i originals, pren decisions en funció dels sentiments i els estats d’ànim, aprèn de l’experiència i s’adapta a situacions canviants i aplica l’autoconeixement i comprensió de l’entorn, la consciència
Front a una IA que automatitza tasques programades, analitza dades i s’adaptaa les preferències individuals, la IH té flexibilitat cognitiva i per tant, serveix per afrontar problemes no estructurats, té l’habilitat per interactuar socialment, comunicant, col·laborant i negociant i aplica l’ètica i la moral a les accions i decisions
Complementarietat i oportunitats
La conclusió però és que la col·laboració entre IA i la IH pot potenciar les capacitats d’ambdues.
La IA pot assumir tasques rutinàries i analítiques, alliberant-nos als humans que ens podem enfocar en activitats creatives i estratègiques, i així poder guiar i millorar el desenvolupament de sistemes de IA més avançats i ètics.
IA i IH són totalment complementàries i l’harmonització d’ambdues ens pot conduir a importants avenços en tots els camps del coneixement, des de la medicina, a l’educació i més enllà, potser fins i tot en el govern de les nacions.
Els obstacles emocionals de la intel·ligència humana
Al cap i a la fi, l’altra cara del ésser humà i la seva particular intel·ligència, la de les emocions, els sentiments i la consciència, és justament, la vulnerabilitat davant els desajustos derivats de l’ambició, la temptació, la vanitat, l’egocentrisme, els interessos personals o el partidisme ideològic, entre molts d’altres.
Vet a qui, que si els ciutadans i més concretament, els seus representants, tinguessin la valentia de sotmetre’s a l’ajut de la IA, probablement en derivaria un dels usos més revolucionaris de l’evolució de l’home i el seu impuls tecnològic.
El cas d’Andorra: una oportunitat perduda?
Efectivament, si hi ha un fenomen que crida l’atenció, i em centro ara en Andorra, és que dona la sensació que en el govern de la nostra nació, regna el desconcert i els nostres governants i els seus opositors, més enllà de la major o menor bona fe que hi posen, s’encaparren en negar allò que és més racional i que és de sentit comú.
De tal forma que fent ús dels defectes més evidents de la IH, s’allunyen del que és més obvi i ens condueixen innecessàriament cap un futur incert.
Quan potser, usant adequadament aquesta IA de la que tots s’omplen la boca, trobarien solucions definitives a dilemes com l’habitatge, les pensions o la Unió Europea, i traçarien un camí molt més clar i majoritàriament satisfactori per a la nostra ciutadania.
Una esperança que només comença
Potser és d’hora per exigir als governs de les nacions del món que usin la IA i la posin al servei d’aquells més nobles objectius que la humanitat reclama, però si un ús de la IA sobresurt de la resta és justament aquest.
Ben segur hi aprofundirem, això només ha fet que començar, l’esperança però es ben molt cara, coneixedors que el principal obstacle som nosaltres mateixos, creadors i alhora negacionistes.
