La transformació digital ha redefinit els fonaments de l’economia i del tràfic jurídic. En aquest sentit, el comerç electrònic, els serveis digitals i els entorns virtuals no només han modificat la manera com contractem béns i serveis, sinó també la manera com les parts es vinculen jurídicament. En aquest nou escenari, els contractes electrònics s’han convertit en eines habituals, tant per a operacions empresarials com per a acords entre consumidors i prestadors de serveis.
A Andorra, on la digitalització de l’economia constitueix una prioritat estratègica, la contractació electrònica està plenament integrada en l’ordenament jurídic. Ara bé, sorgeixen preguntes legítimes: Tenen els contractes electrònics la mateixa validesa que els contractes celebrats per mitjans tradicionals? Quines garanties ofereixen les lleis andorranes per protegir les parts que contracten digitalment? Com es regula a Andorra la vessant internacional dels contractes electrònics?
1. La validesa legal dels contractes electrònics a Andorra
El marc normatiu essencial en aquesta matèria es recull a la Llei 20/2014, del 16 d’octubre, reguladora de la contractació electrònica i dels operadors que desenvolupen la seva activitat econòmica en un espai digital, actualment vigent sense modificacions posteriors.
Concretament, l’article 21.3 d’aquesta Llei disposa:
«Els contractes celebrats per mitjà de comunicacions electròniques produeixen tots els efectes previstos per l’ordenament jurídic, quan concorren el consentiment i els altres requisits legalment exigits necessaris per a la seva validesa.»
Això significa que, a Andorra, un contracte electrònic no pot ser discriminat pel fet d’haver-se formalitzat digitalment. L’equivalència entre contractes electrònics i tradicionals és un principi rector de la normativa andorrana, que garanteix la seguretat jurídica de les relacions celebrades en línia.
A més, el consentiment (element essencial en qualsevol contracte) ha de manifestar-se de manera lliure i conscient, sense vicis que el puguin invalidar, com exigeix la legislació general en matèria obligacional.
La mateixa Llei reforça aquest principi exigint que el prestador proporcioni informació clara, comprensible i accessible abans de la conclusió del contracte (arts. 17 i següents).
2. El paper de la Llei 35/2014 i els serveis de confiança electrònica
De forma complementària, la Llei 35/2014, del 27 de novembre, de certificació i confiança electrònica, regula els serveis de confiança que garanteixen l’autenticitat i integritat dels contractes electrònics.
Aquesta norma estableix el marc jurídic de:
- La signatura electrònica,
- Els segells electrònics,
- La certificació d’autenticitat de documents electrònics,
- Els sistemes de conservació segura.
De manera destacada, reconeix l’equivalència funcional de la signatura electrònica qualificada amb la signatura manuscrita, fet que atorga als contractes electrònics plena força probatòria davant els tribunals andorrans.
Cal esmentar també l’existència de la Llei 9/2021, del 29 d’abril, de modificació de la Llei 35/2014, que en canvia la denominació i en modifica els articles 3, 21, 26 i 27, referits, per exemple, als requisits dels serveis de lliurament electrònic qualificats o als prestadors de serveis de confiança electrònica.
A més, s’hi afegeixen sis nous articles: 5 bis, 7 bis, 21 bis, 21 ter, 21 quater i 21 quinquies, que tracten aspectes com els efectes jurídics de la identificació electrònica de persones físiques i jurídiques, o els requisits dels certificats electrònics qualificats d’atributs verificats.
Ahora adquiere la denominación de “Llei 35/2014, de 27 de novembre, de certificació i confiança electrònica ”.
3. Requisits i garanties en la contractació electrònica
Perquè un contracte electrònic sigui vàlid i eficaç a Andorra, cal complir amb una sèrie de requisits essencials que reforcen la transparència i protegeixen les parts. Entre els més destacats:
- Informació prèvia al contracte: El prestador ha de facilitar al consumidor dades clares sobre les condicions contractuals, el procés de formalització, els mitjans per corregir errors i l’arxiu del contracte (art. 17 de la Llei 20/2014).
- Consentiment informat: Ha de ser exprés, lliure i conscient, sense que el mitjà electrònic limiti la capacitat d’entendre l’abast de les obligacions.
- Accés, conservació i arxiu: El prestador està obligat a mantenir el contracte en un suport que permeti la seva consulta íntegra durant el temps legalment exigible.
- Identificació i autenticitat: L’ús de signatures electròniques i serveis de confiança assegura la identificació de les parts i la integritat del document.
4. El moment actual de la contractació electrònica a Andorra i tendències globals
Andorra viu un procés actiu de digitalització, impulsat per plans com el Programa de Transformació Digital d’Andorra (PdTDA), que fomenten l’adopció de solucions tecnològiques tant en l’àmbit empresarial com en l’administració pública. Aquest impuls es reflecteix en l’ús creixent de plataformes de signatura electrònica certificada (com AndorraID i sistemes validats per ActuaTech).
A més, cal destacar l’acord estratègic recent entre Andorra i Amazon Web Services (AWS) per accelerar la transformació digital del país. Aquest acord facilitarà l’accés de les PIME andorranes a eines digitals d’AWS, potenciant el comerç electrònic, la intel·ligència artificial i la ciberseguretat.
Aquest constitueix el pla d’acció de transformació digital del Principat i és un programa iniciat l’any 2020 i revisat cada tres anys amb el fi de garantir que s’assoleixin els objectius fixats per l’estratègia digital 2030.
suport específic per al desenvolupament del comerç electrònic, la implementació de solucions d’intel·ligència artificial i el reforçament de la ciberseguretat.
A nivell internacional, la contractació electrònica creix exponencialment, impulsada pel comerç en línia, el teletreball i el desenvolupament dels smart contracts basats en blockchain. Organismes com l’OCDE i la UNCITRAL analitzen els reptes d’aquests instruments, especialment pel que fa a la seva autoexecució i a la manca d’intermediaris humans.
5. Contratación electrónica y Derecho Internacional Privado
La dimensió internacional dels contractes electrònics és especialment rellevant en un entorn digital sense fronteres. L’article 33 de la Llei 20/2014 estableix:
“La contractació electrònica transfronterera que dugui a terme un prestador establert a Andorra es regeix per la legislació andorrana, sens perjudici del que estableixi la normativa andorrana relativa a la llei aplicable als contractes i de les disposicions de la normativa internacional que resulti d’aplicació.”
En conseqüència, els contractes electrònics celebrats per prestadors establerts a Andorra es regeixen, en principi, per la legislació andorrana, sense perjudici de:
- Les normes internes de Dret Internacional Privat (per exemple, per determinar la llei aplicable en contractes amb consumidors estrangers),
- Convenis internacionals ratificats per Andorra.
Així, l’ordenament andorrà ofereix un marc clar i compatible amb les normes internacionals aplicables a la contractació electrònica transfronterera.
6. Perspectiva internacional
És pertinent fer una breu comparativa amb la regulació de la UE i dels països més propers al Principat. En aquest sentit, destaquem UE: El Reglament (UE) núm. 910/2014 (eIDAS) facilita la interoperabilitat i el reconeixement de les signatures electròniques i serveis de confiança. Estableix els requisits per a signatures electròniques avançades i qualificades, atorgant a aquestes últimes el mateix valor jurídic que la signatura manuscrita.
També cal mencionar la Directiva 2000/31/CE, sobre comerç electrònic, que regula aspectes fonamentals com la informació precontractual i la responsabilitat dels intermediaris digitals.
Partint de la base d’aquesta regulació europea, atenem les particularitats legislatives dels països següents:
- Espanya: La Llei 34/2002, de serveis de la societat de la informació, reconeix la validesa dels contractes electrònics i en garanteix els efectes jurídics. També la Llei 6/2020 regula els serveis electrònics de confiança. L’article 1255 del Codi Civil espanyol, que recull el principi d’autonomia de la voluntat, ha estat interpretat també a favor de la validesa dels contractes electrònics.
- França: El Codi Civil francès, als articles 1366 i següents, reconeix el valor probatori dels actes jurídics electrònics, sempre que se’n garanteixi la integritat i la identificació de l’autor.
- Portugal: El Ministeri d’Economia i Transició Digital va publicar l’abril de 2020 el Pla d’Acció per a la Transició Digital, que impulsa l’ús de la signatura electrònica. La signatura electrònica qualificada és l’única que té el mateix valor legal que una signatura manuscrita.
7. Projecció de futur: cap a contractes electrònics més intel·ligents i personalitzats
La contractació electrònica seguirà evolucionant a mesura que ho faci la tecnologia. Els smart contracts, basats en tecnologies com blockchain, ja plantegen nous reptes: autoexecució, condicions programades i relacions sense intermediaris humans.
Caldrà, potser, que el marc legal andorrà s’adapti en el futur no només per regular els contractes electrònics “clàssics”, sinó també aquestes noves formes de contractació digital. Serà necessària una major personalització dels contractes segons el perfil de l’usuari per garantir un consentiment realment informat?
En definitiva, el que és indiscutible és que, sota la legislació actual, els contractes electrònics tenen plena validesa a Andorra. La clau és que es compleixin els requisits essencials de tot contracte: consentiment vàlid, objecte lícit i causa. El mitjà electrònic, lluny de ser un obstacle, és avui un canal plenament reconegut i segur per al tràfic jurídic al Principat.
Així mateix, el marc normatiu andorrà preveu clarament l’aplicació del Dret local en la contractació electrònica internacional, sense oblidar les normes de Dret Internacional Privat ni els compromisos derivats de tractats, garantint seguretat jurídica tant per a operadors andorrans com per a les seves contraparts estrangeres en un entorn digital cada cop més global i dinàmic.
