Resulta evident que parlar de joventut és parlar de futur, encara que també de present i justament l’actualitat ens descriu un panorama no gaire encoratjador pels joves d’Andorra en un moment que la societat civil en general està particularment sensible per factors com ara: la constant pèrdua de poder adquisitiu, l’imparable increment del cost de l’habitatge, la incertesa dels efectes del futur acord d’associació amb la UE, el neguit del binomi pensions/jubilació i la manca de perspectiva per un jovent que ni troba oportunitats laborals de valor afegit ni d’independització a curt termini donades les circumstàncies.
Al final, tots els factors esmentats guarden relació entre si i obeeixen a elements clau en el desenvolupament estratègic del país a mig i llarg termini. La salut econòmica i social del país depèn doncs d’aquesta estratègia, la qual ha de donar una resposta satisfactòria al que avui és incertesa.
Parlem d’oportunitats de valor afegit per justificar que la nostra joventut, que de moment marxa a estudiar fora, torni i trobi una feina amb una retribució d’acord amb la qualificació exigida i que les condicions del mercat permetin viure amb dignitat, perspectiva de creixent i capacitat d’estalvi, però al final, són les mateixes condicions que motivarien a estudiants del mon a venir a estudiar al país o al talent ja format a la recerca d’oportunitats diferencials. Això vol dir que, amb independència que els candidats siguin de casa o de fora, el que cal és que al mercat s’hi trobin oportunitats reals i tangibles i per tant cal crear-les. Cóm?
Doncs la paraula clau és “coneixement” i proposo assentar les bases pel seu desenvolupament real i efectiu. Si som capaços de ser atractius per aquells que busquen on adquirir i desenvolupar el coneixement donarem un pas de gegant pensant en clau de futur per la nostra societat. Durant dècades hem estat capaços d’atreure turistes en massa i els darrers 13 anys, inversors/emprenedors i alguns especuladors immobiliaris, també en prou volum com per donar senyals de congestió i saturació del mercat, però encara ens resta provar allò que alguns creiem que pot ser clau per garantir un creixement sòlid i saludable de la nostra societat: la captació en forma latent, dels estudiants nacionals i internacionals més qualificats i dels ja graduats i en fase de professionalització a la recerca de les més atractives oportunitats.
pensant en clau de futur per la nostra societat. Durant dècades hem estat capaços d’atreure turistes en massa i els darrers 13 anys, inversors/emprenedors i alguns especuladors immobiliaris, també en prou volum com per donar senyals de congestió i saturació del mercat.
però encara ens resta provar allò que alguns creiem que pot ser clau per garantir un creixement sòlid i saludable de la nostra societat: la captació en forma latent, dels estudiants nacionals i internacionals més qualificats i dels ja graduats i en fase de professionalització a la recerca de les més atractives oportunitats.
Per a què això passi, cal reforçar l’oferta formativa presencial, tant la focalitzada en la formació professional especialitzada, actualment no suficientment desenvolupada, com en la formació universitària, en aquells sectors més diferencials que podrien generar oportunitats de futur com ara les noves tecnologies, la salut o el management empresarial i esportiu. Si hi ha oferta formativa i d’investigació i desenvolupament, no només atraurem talent de fora i potenciarem el de cas, sinó que alhora captarem l’atenció d’aquelles empreses especialitzades que justament es mouen al voltant dels campus universitaris i les sinèrgies que generen, i més si partim dels avantatges competitius que Andorra ofereix i que avui encara no ha pogut posar a disposició de les empreses de valor afegit que esperem arribin dia al nostre país.
Quan fa uns dies el Fòrum Nacional de la Joventut analitzava l’estudi que analitzava si el futur acord d’associació amb la UE aportaria quelcom de positiu a la joventut del país, es parlava justament de la possibilitat i alhora el risc que el nostre jovent aprofités les oportunitats de marxar fora a estudiar i quedar-s’hi davant les millors condicions que oferiria qualsevol país de la UE en comparació amb les poques que trobaria a Andorra, però ningú va explicar que això no caldria si fossin capaços de planificar una estratègia com la descrita. Al final, que millor que retornar al país que m’ha vist créixer, on hi tinc la família i els amics, si a més, les condicions de vida són excepcionals per més competitiva que sigui l’oferta de qualsevol país de la UE, on es paguen més impostos, on hi ha molta més inseguretat ciutadana i on l’aire és molt menys pur. Ara bé, per a què els nostres joves tornin i construeixin un futur a Andorra i assegurin la continuïtat del mateix, abans cal desenvolupar l’estratègia del coneixement.
Tot cal dir-ho, els diferents partits polítics no en parlen mai. Massa difícil? Poc popular a curt termini? Es clar com que pensem a “4 anys vista” i no més enllà! I si pensem a 25 o 50 anys vista? Ens ho imaginem en forma de creixement qualitatiu i no quantitatiu? Jo si, i convido a tots aquells que s’ho imaginin a convèncer als polítics que es postulin els propers anys per a dirigir-nos, per a que si us plau, aixequin la vista una mica més enllà d’una legislatura i projectin amb propostes concretes d’estratègia, com fer que el desenvolupament del coneixement és converteixi amb l’estendard del futur del país.
