Tots sabem que la Llei d’inversió estrangera del 2012 tenia com objectiu obrir Andorra al capital internacional i a nous sectors, així com a nou talent, per tal de diversificar una economia massa dependent del turisme, el comerç i les finances.
Tot i les bones intencions, però, gairebé quinze anys després, cal dir que els resultats no han estat exactament els esperats, i l’arribada de nous residents ha contribuït a sostenir el creixement, però sense la diversificació econòmica esperada.
De fet, obrir la porta no garanteix que entri el tipus de talent i d’empresa que el país necessita per transformar el seu model productiu. El resultat ha estat una economia més oberta, sí, però encara molt poc innovadora en termes comparats i sense una especialització clara en sectors de coneixement.
Andorra ni tan sols apareix al rànquing del Global Innovation Index, mentre els països que marquen el pas (Suïssa, Suècia, Singapur, República de Corea o Finlàndia) encadenen dècades invertint fort en R+D, educació i ecosistemes empresarials d’alt valor afegit.
Com crear una empresa a Andorra?
Descobreix com crear la teva empresa a Andorra pas a pas: requisits, beneficis i tràmits.
Més selectivitat, més exigència
Ara es tracta de ser més selectius i així, amb les dues Lleis Òmnibus i el nou reglament d’inversió estrangera, les exigències pels nous inversors s’han incrementat, demanant una activitat econòmica efectiva en un termini de 18 mesos, reforçant el registre d’inversió estrangera i posant el focus en els projectes que realment generin valor afegit.
En paral·lel, s’ha presentat el Pla Nacional per a la Innovació i la Diversificació Econòmica i s’ha creat l’Oficina per a la Innovació i la Diversificació Econòmica, dependent del Ministeri de Presidència, Economia, Treball i Habitatge.
Aquesta oficina ha de ser l’estructura estable de governança i execució que garanteixi que el Pla no quedi en un PowerPoint bonic, sinó que es desplegui fins al 2036, amb un increment progressiu de la inversió en innovació des de poc més de l’1,5 % del PIB fins a entorn del 7–8 %.
A més, el Pla s’ha presentat amb un relat potent: convertir Andorra en un “laboratori internacional d’alta innovació”, amb sectors hiperespecialitzats i un teixit econòmic basat en la recerca, la tecnologia i el coneixement.
La gran pregunta
Ara la pregunta que ens hem de fer és: serà aquest viratge un projecte real de país amb voluntat real d’execució o només una operació de màrqueting polític abans d’un nou cicle electoral?
Ja en coneixement d’altres experiències i projectes que han acabat al calaix de la història.
I, mentrestant, el ciutadà andorrà ha vist com el seu poder adquisitiu s’estancava o retrocedia, com l’habitatge es feia inassumible i com la promesa de “nova economia” tardava massa a traduir-se en sous millors i oportunitats reals.
Què ens ensenyen els països que lideren la innovació?
Si mirem els països que lideren la innovació, veiem alguns elements comuns que Andorra hauria d’assumir com a deures ineludibles.
Suïssa fa més de catorze anys que encapçala el Global Innovation Index, amb una forta intensitat d’R+D i un sector privat molt implicat.
Singapur porta dècades construint un hub tecnològic i científic amb una planificació mil·limètrica, un sistema educatiu exigent i una obertura intel·ligent al talent global.
Suècia i Finlàndia lliguen innovació amb estat del benestar: bons serveis públics, igualtat d’oportunitats i un ecosistema on emprendre no és sinònim de salt al buit.
La lliçó
La lliçó és clara: la innovació no s’improvisa a cop de llei ni de roda de premsa. Es construeix amb constància, estabilitat regulatòria, inversió sostinguda i, sobretot, coherència entre el que es diu i el que es fa.
I aquí és on Andorra es juga la seva credibilitat. Per això voldria destacar tres missatges clars:
Primer missatge
Aquest projecte no pot ser patrimoni d’un sol govern ni d’un sol partit. Si parlem d’un Pla fins al 2036, necessitem un pacte d’Estat (o de país) que blindi les línies mestres de la política d’innovació i diversificació, governi qui governi.
Segon missatge
Innovació no vol dir només startups tecnològiques i unicorns. Vol dir repensar:
- La sanitat: oferta privada selectiva, investigació, docència
- L’educació: campus universitari presencial, estudis diferencials
- El turismo: salut, MICE
- L’esport: alt rendiment esportiu, grans esdeveniments
- I la cultura: museu nacional, oferta estratègica de natura i muntanya
Tercer missatge
La innovació només té sentit si es tradueix en una millora del poder adquisitiu i de la qualitat de vida dels ciutadans.
I, al costat d’aquests missatges, tres compromisos concrets dels poders públics:
- Transparència radical en l’execució del Pla (objectius, calendaris, pressupostos, indicadors)
- Participació real de la societat civil i del teixit empresarial en la governança de la nova Oficina
- Y rendició de comptes periòdica sobre què s’ha aconseguit i què no, i per què
Requisits per obtenir la residència fiscal a Andorra
nalitzem el concepte de residència fiscal a Andorra: requisits, documentació necessària i avantatges fiscals. A Augé podem ajudar-te a aconseguir-la
Mirant endavant
Vull creure que d’aquí a uns anys, Andorra no només sigui un país segur i fiscalment competitiu, sinó també un petit laboratori d’idees i projectes que aporten valor al món.
Un país on la paraula “innovació” no sigui només una etiqueta en un dossier de promoció econòmica, sinó una experiència quotidiana a les escoles, als hospitals, a les empreses i a les institucions.
Si l’obertura del 2012 va ser el primer pas, imperfecte però necessari, ara toca fer el segon: passar de la quantitat a la qualitat, del capital al talent, del creixement fàcil a la productivitat sostenible.
El repte és majúscul, però també ho és l’oportunitat.
Com sempre, tot dependrà de si som capaços de mirar més enllà del proper cicle electoral i de construir, entre tots, un projecte de país que faci honor al millor d’Andorra: la seva capacitat de reinventar-se sense perdre la seva ànima.
