Tal com es desprèn del quadre anterior, en l’elaboració de l’estudi comparatiu, hem tingut en compte la tributació dels nostres països veïns com Espanya, França i Portugal. En aquests, és indiscutible que es suporta una pressió fiscal molt més elevada que l’andorrana, en totes les figures impositives.

Igualment Andorra segueix sent molt atractiu fiscalment si el comparem amb altres països europeus amb una menor càrrega fiscal com ara Luxemburg, Xipre o Malta.

En concret, respecte a l’IS andorrà ,és dels més baixos d’Europa, generant així un atractiu fiscal envers les jurisdiccions del seu entorn geogràfic. De fet, tant la legislació francesa, espanyola o portuguesa preveuen tipus impositiu (15%, 25%, 17% respectivament) mínim més elevat que el tipus únic i màxim andorrà. La legislació espanyola disposa d’un règim especial per a “starts-ups” que preveu una tributació del 15% pels dos primers exercicis, tot i així continua essent superior a l’andorrà. Si bé és cert que les legislacions dels països que conformen l’espai trilateral d’Andorra tenen una normativa més desenvolupada i que preveu una casuística més amplia donada les característiques de les seves economies, el tipus efectiu que acaba pagant l’obligat tributari acabarà sent superior a l’andorrà.

Referent als països amb una dimensió territorial més propera a l’andorrana, tots ells també disposen d’un tipus impositiu més elevat que l’andorrà, malgrat que tot i que alguns d’ells també gaudeixen d’algunes bonificacions en la tributació, el fet de que Andorra prevegi l’exempció pels dividends i reduccions per noves inversions i increment mitjà de plantilla permeten a Andorra continuar gaudint de la seva competitivitat fiscal.

D’altra banda, l’IRPF andorrà té una configuració senzilla en relació a la complexitat de la mateixa figura impositiva en d’altres jurisdiccions, ja que el seu tipus nominal i únic és del 10%, tot i que molts residents es veuen exonerats de pagar l’impost degut a les múltiples exempcions previstes.

Així, degut a la finalitat recaptatòria dels Estats que formen l’espai trilateral andorrà (Espanya, França i Portugal), els tipus impositius nominals i efectius són força més elevats que l’andorrà. Tot i el sistema fiscal ser molt més complex i contemplar deduccions, bonificacions i imports exempts de tributació, la càrrega fiscal finalment suportada pels obligats tributaris en aquests països és molt més elevada. La creació d’aquesta figura impositiva al Principat d’Andorra, aplicable a partir de l’exercici 2015, va obeir a la intenció d’homologar el seu sistema fiscal amb l’europeu i no, al menys a curt termini, de representar una font d’ingressos predominant per l’Estat.

Pel que fa als països de més reduïda dimensió, observem que tant Suïssa, Irlanda, Xipre com Malta tenen un tipus mínim inferior al màxim andorrà. En canvi, pel cas de Luxemburg, tot i que el tram inferior del tipus impositiu és del 8%, a efectes pràctics a partir de 16.881 euros de renda obtinguda el tipus passa a ser superior al 10% amb una multiplicitat de trams de gravàmens progressius fins a arribar a un màxim de 42%, un tipus molt més alt que l’andorrà que és únic.

En conseqüència, queda demostrada l’indubtable competitivitat del sistema fiscal andorrà que ha permès crear el clima adequat per a l’atracció d’inversió estrangera i consolidar la confiança dels inversors que ha redundat en majors taxes de creixement i inversió any rere any.